FICHA TÉCNICA
Edición impresa
19,50€
Àngel Calafell i Pijoan neix el 1909 i mor el 1988 sense haver completat la seva autobiografia. L’herència del seus manuscrits reflecteix la seva implicació vital en pro de la lluita pels drets de les persones sordes en èpoques polítiques difícils (República, Guerra Civil, Dictadura, Postguerra, Democràcia). Malgrat el seu fort caràcter inconformista, amb una clara ideologia catalanista i federalista, es converteix en l’entranyable avi català, per la seva llarga barba i el seu aspecte d’apòstol i profeta; i en la resta d’Espanya se’l coneix pel seu seny català.
Per a les persones sordes, la figura de l’Àngel Calafell és un referent, ja que els dóna el protagonisme fundant diferents associacions, assentant les bases de l’actual FESOCA i CNSE i convertint la seva pròpia casa del Barri Gòtic de Barcelona en el «Setè Cel».
Índex
Nota de l’editor
Agraïments
Pròleg
De Jordi Pujol
De Manuel Gil, Juan Tort, Pepita Cedillo
I. Records d’infantesa a Sant Guim
II. La mort de la mare
III. Els anys d’intern a l’escola
IV. Alumne extern
V. Aprenent de forner i aprenent el català
VI. El segon forn
VII. Més forns, primer enamorament i política
VIII. Els inicis en la vida associativa, un forn propi i la primera promesa
Imatges de la vida de l’Àngel Calafell
IX. El casament i el primer fill
X. Esclata la guerra i el matrimoni.
XI. El Club Esportiu de Sordmuts de Barcelona
XII. El Centre Esportiu Silenciós i l’arribada de la República
XIII. El primer viatge a Madrid
XIV. La lluita pels drets dels sords i el naixement de la Federación de Sociedades de Sordomudos de España
XV. El divorci i l’enyor del fill
XVI. La Dolores Carrasco i la fi de la guerra
XVII. La decisió de la Dolores
XVIII. Acaba la guerra, comença la convivència
XIX. Els temps difícils del primer franquisme
XX. El naixement de la Mercè i el Setè Cel
XXI. Sense renunciar als principis i del naixement de la Teresa
XXII. Temps d’estraperlo i de reconciliació familiar
XXIII. La casa de queviures de la plaça Lesseps
Epíleg