Carles Riba Romeva

Biografía

Doctor enginyer industrial nascut a Palma de Mallorca el 1947, ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1971 fins al 2017, i actualment és professor emèrit. Del 1979 al 1983 va ser alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Entre el 1995 i el 2013 va ser president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), i del 2006 al 2019, vicepresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Des del 2012 és president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES).

Universitat Politècnica de Catalunya
riba@cdei.upc.edu

Publicaciones

Itinerari energètic integral

Itinerari energètic integral

Avui dia, els humans ens encaminem a una doble crisi relacionada amb els combustibles fòssils: per un costat, el col·lapse de l’economia del creixement continu i, per l’altre, l’alteració de l’equilibri climàtic a causa dels gasos d’efecte hivernacle; a més, aquesta doble crisi s’acompanya de l’amenaça d’exhauriment de matèries primeres estratègiques. Si som capaços de fer una canvi de rumb, el col·lapse és evitable; però caldrà modificar la nostra actitud envers el planeta i la resta dels éssers vius, mitjançant canvis radicals en els valors, els comportaments, les tecnologies i les formes d’organització econòmica, social i política i, alhora, dotar-nos de noves eines.

Aquest text exposa el nou concepte de itinerari energètic integral, que inclou en una mateixa eina tant la incidència dels rendiments de les transformacions de l’energia des de les fonts fins a l’energia útil i els usos com els efectes de la taxa de retorn energètic (TRE; en anglès EROI), que relaciona l’energia de sortida de cada etapa amb l’energia grisa dels inputs, equips i infraestructures que la fan possible. A fi d’establir un balanç energètic integral, es proposa descomptar, en termes d’equivalència, les energies grises de l’energia disponible a la font.

Finalment, amb l’objectiu de consolidar el canvi de paradigma mental que exigeix la transició energètica, on l’emmagatzematge tindrà una importància cabdal, s’enuncien tres principis que el nou sistema energètic renovable hauria de complir: el principi d’equivalència energètica, el principi de guany energètic i el principi de d’autoreproducció energètica.

leer más
La transició a les renovables

La transició a les renovables

La transició a les renovables. Cap a una energia social i solidària planteja un pla per desplegar el canvi cap a un 100% de fonts d’energia renovables, una proposta realitzada en el si de l’associació Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES). Quin paper ha de tenir l’economia social i solidària en aquesta transició? Com deconstruïm una arquitectura energètica que privatitza els béns comuns naturals i socialitza els costos de la seva nocivitat sobre la població? La perspectiva de la sobirania energètica és clau. L’economia capitalista del creixement ha topat amb els límits de la Terra. Si les nou últimes generacions han consumit el 33% de les reserves de fonts d’energia no renovables, les tres darreres n’hem consumit el 87% d’aquest total. Les conseqüències climàtiques, mediambientals i socials són devastadores i amenacen la nostra vida quotidiana. El llibre també presenta 25 iniciatives socioeconòmiques per a la transició i la sobirania energètica, impulsades per entitats que ja caminen cap a la transició ineludible. Una coedició de la col·lecció Eines, impulsada entre la XES i Pol·len.

leer más
Recursos energètics i crisi

Recursos energètics i crisi

Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l’explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l’urani.
Aquesta anàlisi es basa en dades de les grans agències de l’energia (l’Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l’Agència Internacional de l’Energia, IEA-AIE, de l’OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.
Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energètica serà profunda i que es manifestarà ja en la dècada actual: els recursos no s’acabaran immediatament, però l’escassetat de l’oferta davant de l’augment de la demanda qüestionarà el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n’ha estat un preludi.
La reducció energètica començarà amb el petroli, fet que comportarà la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també als països desenvolupats!). El canvi climàtic imparable segons les tendències analitzades serà una dificultat afegida a les readaptacions necessàries.
Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?

leer más
El crac energètic

El crac energètic

L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal·làcies que es divulguen per tranquil·litzar la població.
Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d’anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem… En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic.
Aquest no és el llibre de l’apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l’ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col·lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l’energia.
Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

leer más
Facturas energéticas de los combustibles fósiles

Facturas energéticas de los combustibles fósiles

El presente texto hace un salto y valora económicamente los combustibles fósiles como recursos genéricos (commodities) a precios internacionales (o facturas energéticas). Esta valoración aporta dos aspectos de gran interés: aproxima el tema energético una ciudadanía acostumbrada a percibir las realidades a través de valoraciones económicas y ayuda a comprender los grandes desequilibrios en la distribución geográfica de los combustibles fósiles, origen de tensiones cada vez mayores entre países y entre regiones.

leer más
Recursos energéticos y crisis

Recursos energéticos y crisis

Los recursos de la naturaleza son finitos, especialmente las energías no renovables, lo que no parecen tener en cuenta muchos de los responsables políticos y empresariales, así como parte de la ciudadanía. El autor se pregunta si será posible mantener el sistema de desarrollo industrial iniciado hace unos 200 años con la explotación del carbón y, más tarde, del petróleo, del gas natural y del uranio.
El análisis de este libro se basa en datos de las grandes agencias de la energía (la EIA, Energy Information Administration, del gobierno de los Estados Unidos, y la IEA-AIE, Agencia Internacional de la Energía, de la OCDE), así como en otras fuentes estadísticas reconocidas a nivel internacional, convenientemente contrastadas y reelaboradas.
Los resultados contradicen muchas de las argumentaciones oficiales. Muestran que la crisis energética será profunda y se manifestará ya en la presente década: los recursos no se acabarán inmediatamente, pero la escasez de la oferta ante el aumento de la demanda cuestionará el paradigma del crecimiento continuo. Se sugiere que la crisis financiera ha sido su preludio.
La reducción energética comenzará por el petróleo, lo que comportará la crisis del transporte, el freno a las producciones globalizadas y, en última instancia, la crisis alimentaria (también en los países desarrollados!). El cambio climático (imparable según los datos) pondrá dificultades añadidas a las necesarias readaptaciones.
¿Qué papel podría tener Europa en el futuro con sus recursos energéticos ya agotados?

leer más
El crac energético

El crac energético

El agotamiento de los recursos combustibles fósiles es una realidad avalada por todas las fuentes oficiales que cifran las existencias restantes. Este libro recoge tanto el estado de las fuentes energéticas que utilizamos en todo el mundo para tirar adelante el modelo económico de crecimiento que hemos propugnado los últimos siglos, como los elevadísimos consumos mundiales y el análisis de las falacias que se divulgan para tranquilizar a la población.
Si las energías renovables podrían ser una parte de la solución al crac energético, no son suficientes si mantenemos el consumo actual. Anualmente estamos consumiendo aquello que el planeta tardó millones de años en crear. Así, pues, la clave no es otra que cambiar el paradigma económico. El decrecimiento es la única opción. Deberemos replantearnos cómo viajamos, cómo nos alimentamos, cómo trabajamos… En cada una de las facetas de nuestra vida podemos conseguir ahorro energético.
Este no es el libro del apocalipsis, aunque el hecho de contraponer las cifras del consumo mundial a las existencias energéticas nos revela un panorama no demasiado alentador. Al contrario, solo pretende despertar la conciencia de todas y cada una de las personas que consumimos energía, para que una a una empecemos a cambiar el uso social que hacemos de ella y podamos incidir en las políticas energéticas colectivas. Una buena parte del problema se resolvería evitando los usos inadecuados y analizando los itinerarios que sigue la energía.
Todos tenemos un papel en el cambio energético. La responsabilidad para garantizar un futuro más allá del agotamiento de los combustibles fósiles es de todos.

leer más

Pin It on Pinterest