Neus Sanmartí Puig

Biografía

Química y profesora emérita de Didáctica de las Ciencias en la Universidad Autónoma de Barcelona. Especializada en temas relacionados con el desarrollo curricular y la evaluación, entre otros. Ha sido docente en las etapas de Primaria y Secundaria, así como en la formación inicial y permanente del profesorado. Premio de Pedagogía Rosa Sensat (2002) y Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009).

 

Publicaciones

La colla del Besòs

La colla del Besòs

Aquest llibre recull records del que va significar l’experiència de treball de «la colla del Besòs», un grup de professores que, entre els anys 1967 i 1972, encara en ple franquisme, vam compartir docència a les filials de l’Institut Maragall i a l’Escola de Formació Professional del barri del Besòs. Antics alumnes han volgut explicar també el que va representar per a ells.

En aquell moment nosaltres teníem una nul·la formació didàctica, però estàvem convençudes que davant de cada entrebanc i dificultat havíem de trobar un camí per superar-ho. A partir de la dinàmica quotidiana amb les nostres alumnes, de compartir la lectura de llibres, de participar en activitats de formació a l’Associació de Mestres Rosa Sensat i, molt especialment, de les discussions en les moltes reunions que fèiem, vam anar desenvolupant la nostra capacitació com a docents.
Van ser uns anys apassionants de reflexió i d’acció que ens van deixar una forta empremta, i guardem aquell record com una etapa molt preuada del nostre recorregut professional i també personal. Ens vam comprometre amb la innovació didàctica, i amb el compromís social i polític, i vam implicar-nos en la lluita per aconseguir drets laborals, un ensenyament mixt, la presa de decisions participada, el dret de les noies a tenir les mateixes opcions de vida que els nois i una escola pública per a tothom.
Volem compartir aquests records i reflexions amb aquells docents que segueixen treballant per donar la millor resposta possible a les necessitats dels nois i noies d’avui.

leer más
Avaluar i aprendre: un únic procés

Avaluar i aprendre: un únic procés

Els docents, podem promoure que l’alumnat estigui més interessat a aprendre i no tant en la «nota»? Ens podríem imaginar tot un curs sense donar cap «nota» i només al final consensuar una qualificació? Potser és un desig que molts tenim i que, si volem que esdevingui realitat, ens demana reexaminar a fons el sentit i la pràctica de l’avaluació.

Aquesta revisió parteix de l’assumpció que la funció fonamental de l’avaluació és regular tot el procés d’aprenentatge, és a dir, centrar la seva força en un bon feedback, que ajudi l’alumnat a prendre bones decisions per identificar què ja fa prou bé i com pot vèncer els obstacles que van sorgint. Condicions necessàries són el canvi en l’estatus de l’error, a fi de percebre’l com a quelcom normal i el punt de partida per aprendre, i passar el protagonisme de l’avaluació a l’alumat, atès que és ell qui ha de corregir-se, és a dir, trobar per si mateix els millors camins per reconèixer els encerts i avançar en la superació de les dificultats.

No cal dir que aquesta nova perspectiva del que tradicionalment hem entès per avaluar no es pot reduir a dir als alumnes que s’autoavaluïn, ja que, perquè ho facin autònomament, és necessari canviar molts més aspectes de la pràctica escolar. És una transformació que requereix temps, però, a mesura que es va interioritzant, l’avaluació passa a ser útil i gratificant per a tots, aprenents i docents.

leer más
Evaluar y aprender: un único proceso

Evaluar y aprender: un único proceso

¿Podemos los docentes promover que el alumnado esté más interesado en aprender y no tanto en la «nota»? ¿Podríamos imaginarnos todo un curso sin dar ninguna «nota» y, solamente al final, consensuar una calificación? Tal vez este sea un deseo que muchos tenemos y que, si queremos que se convierta en realidad, exige que reexaminemos a fondo el sentido y la práctica de la evaluación. 

Esta revisión parte de la asunción de que la función fundamental de la evaluación es regular todo el proceso de aprendizaje, es decir, centrar su fuerza en un buen feedback, que ayude al alumnado a tomar buenas decisiones para identificar qué hace ya suficientemente bien y cómo puede vencer los obstáculos que le vayan surgiendo. Condiciones necesarias son, por una parte, el cambio en el estatus del error, a fin de que se perciba como algo normal y el punto de partida para aprender. Y, por otra, el paso del protagonismo de la evaluación al alumnado, dado que es este quien tiene que corregirse y encontrar los mejores caminos para reconocer los aciertos y avanzar en la superación de las dificultades.

Sobra decir que esta nueva perspectiva de lo que tradicionalmente hemos entendido por evaluar no se puede reducir a decir a los alumnos que se autoevalúen, ya que, para que lo hagan de forma autónoma, es necesario cambiar otros muchos aspectos de la práctica escolar. Es una transformación que requiere tiempo, pero a medida que se va interiorizando, la evaluación pasa a ser útil y gratificante para todos, aprendices y docentes.

leer más

Pin It on Pinterest