La presó és aquella institució de la qual totes i tots hem sentit a parlar, però de la qual ben pocs sabem què passa murs endins. El cinema, la televisió o la premsa ens la presenten plena de conflictes, baralles…, una escola de delinqüència, farcida d’indesitjables que no n’han de poder sortir. Però, per poc que traguem el cap per sobre els seus murs, dins no hi ha més que persones. Persones que, sens dubte, han comès delictes. Alguns per necessitat, d’altres per voluntat i la majoria, per circumstàncies de la vida que no sempre han triat. I, envoltats d’aquest formigó vertical, si mirem bé, a banda de persones internes trobem professionals que hi treballen, que acompanyen, que s’esforcen per possibilitar canvis que afavoreixin el retorn a la comunitat en condicions. La presó és, i ha de ser, una escola, però no de delinqüència, sinó de ciutadania, de noves oportunitats. Perquè totes i tots, fins i tot els qui han comès un delicte, formen part de la comunitat. I aquesta és la funció de les presons: motivar i promoure canvis que ens ajudin a no caure de nou en la comissió de fets delictius. Això és el que veureu si mireu per sobre els murs de les nostres presons.

Aquest és un llibre escrit des del cor, però també des de la realitat. Els seus dos autors, educadors socials de professió i vocació, han donat veu a interns i professionals. Una veu extreta d’experiències reals i que contribueixen a il·lustrar unes emocions que, al seu torn, ens permeten entendre i viure la complexitat de l’execució penal en privació de llibertat. Són pàgines que dialoguen entre la pràctica i el sentit acadèmic de la praxi educativa.